Maneres de viure per sempre de Sally Nicholls

Si tinguessis onze anys i leucèmia, formessis part del baix percentatge dels que no la superen, i tens una gran quantitat de somnis pendents, què faries? El Sam ho té clar: fer tot el possible per viure les experiències de tota una vida en els pocs dies que és conscient que potser li queden. El Sam té una vida difícil. L'escola és un lloc incòmode, no té amics. Bé, en té un. En Fèlix, malalt de càncer i en una situació semblant a la seva.

A en Sam li agraden les dades científiques. Vol saber coses d’OVNIS, de pel•lícules de terror, de dirigibles, de fantasmes i d'investigadors i també què se sent quan fas un petó a una noia. I, com que té leucèmia, vol estar informat sobre què és exactament la mort. Necessita resposta per a aquelles preguntes que ningú mai no vol respondre. Per això escriu un diari, ple de llistes i d'interrogants explicant la seva vida, a casa i a l’hospital.

És un llibre preciós, trist, real. Sobretot et fa veure el que tu no imagines. És fàcil de llegir, però et fa reflexionar, i això a vegades et fa veure les coses amb uns altres ulls. És quan vaig acabar el llibre que vaig entendre el que sentia el Sam. T'adones de cop que ell, pot viure per sempre. Està classificat com a un dels meus llibres preferits, i va superar totes les meves expectatives inicials. El recomano especialment a la gent que, com jo, no està acostumada a llegir llibres amb un toc de realitat, i a la que els bons moments emocionen realment. Perquè potser nosaltres podrem viure per sempre algun dia...